por Paco Garido i Amo
Volem un riu viu
Aquest dies está parlant-se d’un projecte pel qual la fisonomia del nostre riu Clariano será transformada. El que realment m’agradaria saber, si s’han tingut en compte tots el pros i contres d’aquest projecte, si tota aquesta transformació, ha sigut consensuada per especialistes.
Per una part, t’adones que aquest projecte, va ser rebutjat ja per la Conselleria, per massa quantitat de formigó, tenint en compte les desastroses conseqüéncies que ha tingut, actuacions semblants en altres llocs, quan després d’estudis molt seriosos es va determinar que la causa de les inundacions era l’excés de formigó a les vores deis rius.
De tota manera i’Ajuntament d’Ontinyent, está fent circular una “encuesta sobre el paisaje”, amb la qual qualsevol persona interessada, pot participar en el desenvolupament de l’estudi d’integració paisatgística (per cert una mica complicada d’entendre’s).
Cal ser conscient, que qualsevol curs de riu i torrent, van acompanyats d’una comunitat d’arbres i arbustos de ribera, els quals generen aquestes faixes humides i les quals són especialistes en viure en unes condicions especials, donant com resultat una gran varietat vegetal. També és una manera natural de mantenir el Hit del riu, en les grans rivades, la qual cosa no passa, quan es substitueix, per una capa impermeable incapn de retenir una gran envestida d’aigua de manera torrencial, i per tant el substrat del terra es arrastrat.
A banda d’aquestes qüestions merament técniques, cal tenir en compte la riquesa i diversitat que alberga aquest ecosistema i tan sois us remet alguns criteris de gent especialitzada per a conservarlos, i si fóra necessari tenir control del seu desenvolupament.
Augmentar les clássiques formacions arbrades com, alberedes, xopades, olmedes, i com no recuperar alguna comunitat de gatells (salix atrocinerea), encara es conserven alguns exemplars pel barranc de Bocairent, de Morera, és un arbre en ciar estat de regressió.
També caldria, regenerar i fomentar i’estat arbustiu i herbaci d’aquestes formacions, perqué entre elles podem trobar alguna que altra espécie rara i necessita d’una cura especial com per exemple “la pota de cavall” (petasites fragans).
Fomentar el Hit del riu, com a zona d’esbarjo, mitjangant árees recreatives i pistes per a passejar, amb una adequació, sense impactar amb el medi.
Recuperar i rehabilitar el patrimoni industrial i cultural, que des de temps immemoriai, sempre ha anat unit al desenvolupament del nostre poble. La simple recuperació d’hortes de l’entorn del riu, ja seria un gran avarn i, com no, la cura i rehabilitació de pons, xemeneies, séquies, molins, en resum tot alió que forme part del curs fluvial.
I sobretot, el manteniment i conservació d’aquest gran pulmó verd, que nodreix la nostra ciutat.
Perqué com tots sabem, l’aigua és vida, i el nostre riu és un ésser viu, per aixó necessita del recolzament de tota la societat ontinyentina, per que, en la nostra retina perdure la imatge d’un riu ple de vida, encara que hi haja gent que opine, que el nostre riu necessita una transformació.
Per aixó, considere que no estic en contra del possible “Proyecto de encauzamiento del río Clariano en Ontinyent”, peró que tota la transformació que es faça, siga d’acord en la idiosincrásia del riu, sense massa alteracions.
AH! I FORMIGÓ EL MENYS POSSIBLE.